lunes, 9 de enero de 2012

Carta de navegació (IV)

Carta de navegació, I
Carta de navegació, II
Carta de navegació, III

IV

El desordre de l'animal vagant pels carrers, els arrels de l'os en el silenci, els esforços per conservar la memòria de tot, de l'instant precís d'haver aconseguit, així, de sobte, la majoria d'edat en el dolor. La incomparable llum d'aquells matins, els únics que pare i fill van veure néixer junts, asseguts enfront del mar, pescant. Les llargues, màgiques vagarejades per aquell immens hort de llimoners. La delícia de l'aigua fluint per les sèquies, el terror de les negres, peludes, esfereïdores aranyes amagades als humits orificis dels arbres. L'opressiva meravella de la vella catedral, d’aquell Crist retorçat, contemplat encara amb temorosa fe heretada. La no tocada calidesa d'aquells pits esplèndids, i la seva mirada pura, com una blancaneus que li feia sentir-se com el llop. La proximitat de la mort aquell mateix dia, en aquell mar estrany, fred, incomprensible. La sang d'aquella dona que estimava una altra dona i que es va tallar les venes. La noia aquella de qui mai es va poder dir que fes l'amor amb tanta passió com tocava el violoncel. La nit oculta a la memòria de tots, mentida en la memòria pròpia. La bellesa última d'un mort en el mirall on es duplicava una vigília. El nom d'aquella tardor en què el silenci va deixar aranyes als ulls del pare. L'incessant retrobament amb l'esfinx i la pregunta sense resposta sobre aquella dona, aquella blancaneus sortida d’un conte, trobada i perduda i retrobada i perduda una vegada més. El domèstic exercici de les enumeracions. La violència de la cendra inexplicable. La prematura nostàlgia dels objectes que la seva dona s’endurà amb ella. La carta. Les paraules de la carta. El malestar del cos després d'haver passat tota la nit al cotxe, sense atrevir-se a tornar a casa.
Tot aquest temps... No res, la vida. La vida viscuda, la vida somiada, la vida conjecturada. Brevíssim resum en l'instant en que sembla que el temps va a acabar-se, segons es temia des de diferents angles:
(Continuarà)
M.Ll.

1 comentario:

Blancaneus dijo...

He sortit del conte a vagarejar..., però no estic perduda, de fet puc mirar-te de molt a prop i veure els teus ulls de llop...La pregunta té resposta