Carta de navegació (VIII) - El pozo (V): Final (I)

VIII

La gent rumorejava que va ser allò el que va determinar els canvis en la conducta de Mike Camel, la sensible i progressiva transformació de la seva personalitat, les seves excentricitats, la seva singularitat, en definitiva. Ell no es va preocupar mai de desmentir-ho, com mai va prendre tampoc cap iniciativa a considerar altres rumors sobre la seva persona, com el que corria, no sense certa credibilitat, al voltant d'unes escandaloses relacions entre la seva esposa i un famós arquitecte. Pensava, no sense certa lògica, que el caràcter de cada ser humà és el resultat de la suma total dels esdeveniments de la seva vida, exteriors o interiors, físics o psíquics, reals o fingits, públics o privats, elidits o anafòrics, gramaticals o sensuals, intranscendents o capitals. Però, en fi, rumors sempre va haver-hi. Els sociòlegs expliquen aquest i altres fenòmens col·lectius.

La veritat és que, fos quina fos la causa, en Mike va començar a comportar-se d’una manera molt extranya a la mateixa època en què va atropellar la seva dona. Va contribuir a això, probablement, l'especial circumstància d'haver resultat ser l'únic guanyador del sorteig de la Loteria, el dia després del funeral, fet que va accelerar el canvi de vida que des de feia temps estava ja decidit a fer. D'altra banda, cap dubte es va plantejar sobre la seva completa falta de responsabilitat en el succés. No es va poder identificar al conductor del vehicle que va ocasionar l'accident. Ningú va poder recordar la matrícula. Tots els testimonis, no obstant, havien vist la furgoneta, un model massa popular com per confiar raonablement en els resultats positius de les investigacions. Mike Camel conduïa a una velocitat adequada, donades les condicions meteorològiques, del trànsit i de la via, de la qualitat de la llum i de les seves pròpies aptituds físiques.

Va haver-hi, és cert −encara que això ja no va tenir cap transcendència−, un home, l’amo d'una llibreria, que va acudir a la policia amb un sobre que contenia una carta en què una dona confessava al seu marit la seva reiterada infidelitat i la seva ferma determinació d'abandonar-lo per anar-se'n a viure amb el seu amant, un arquitecte, segons sembla pel contigut de la carta, tot i que el seu nom no hi sortia esmentat, i una misteriosa nota en què es feia relació d’una llarga sèrie de noms, corresponents, segons es va poder comprovar més tard, a diverses embarcacions, en la seva majoria ja retirades de la navegació.

(Continuarà)